Tradicionalment, s’ha relacionat la intel·ligència únicament a la capacitat lingüística i lògico-matemàtica, associant-la al quocient intel·lectual obtingut mitjançant un test –deixant de banda altres aspectes que també hi poden influir–. Tot i això, amb el pas dels anys, s’ha anat modificant aquesta concepció errònia.
Per exemple, durant la segona Guerra Mundial, el psicòleg David Wechsler (creador d’una de les proves més emprades avui dia per mesurar la intel·ligència), va observar que persones diferents –tot i tenir el mateix quocient intel·lectual– tenien un rendiment molt diferenciat. D’aquesta manera, va adonar-se que el rendiment intel·lectual depèn de molts aspectes, com per exemple la motivació, les oportunitats educatives, la personalitat…
Més endavant, cap els anys 90, diversos autors van proposar el concepte d’intel·ligència emocional, molt utilitzat a dia d’avui. Principalment es definia aquest tipus d’intel·ligència com un conjunt d’habilitats per identificar, regular i expressar les emocions i sentiments –propis i aliens–. Aquesta concepció ja fugia molt de la definició tradicional, on només era intel·ligent qui era bo en llengua i matemàtiques.
Així doncs, amb el temps, la concepció de la intel·ligència ha anat variant, i avui dia encara podem trobar moltíssimes definicions d’aquest concepte. Una de les aportacions més destacables en aquest camp, és la que va fer el psicòleg nord-americà Howard Gardner, proposant la teoria de les intel·ligències múltiples. Aquest autor entén la intel·ligència com “la capacitat de resoldre problemes o de crear productes que siguin valuosos en un o més ambients culturals.” A més d’oferir una definició del terme molt més àmplia i inclusiva que molts autors anteriors, Gardner proposa que no tenim una única intel·ligència, sinó que en tenim de 8 tipus diferents: la visual espacial, la lingüística, la lògic-matemàtica, la corporal cinestèsica, la musical, la inter-personal, la intra-personal i la naturalista. A continuació trobareu una breu explicació sobre cada una d’elles.
- Intel·ligència visual espacial: té a veure amb aquelles aptituds amb les quals gestionem informació sobre volums, dimensions, les situació d’objectes a l’espai…
- Intel·ligència lingüística: és la que s’encarrega dels codis del llenguatge en tota la seva extensió (lectura, escriptura, parla…). Ha sigut fonamental pel desenvolupament de les societats modernes.
- Intel·ligència lògic‐matemàtica: utilitzada en la resolució de problemes matemàtics i de quantitats. És altament emprada en feines de gestió econòmica i en feines analítiques de raonament.
- Intel·ligència corporal-cinestèsica: implica un bon control corporal i unes altes capacitats psicomotores. S’observa en el rendiment esportiu gimnàstic, a més de la dansa i l’expressió corporal.
- Intel·ligència musical: és la que s’utilitza per a cantar, compondre música, tocar un instrument o apreciar la bellesa d’una composició musical.
- Intel·ligència inter-personal: té a veure amb les relacions entre persones, i inclou la comprensió dels motius, desitjos, emocions i comportaments dels altres, per utilitzar llavors aquesta informació.
- Intel·ligència intra-personal: capacitat d’accedir, comprendre i gestionar els sentiments emocionals propis. Actualment el model proposa la intel·ligència personal com a síntesi de les intra/inter personals.
- Intel·ligència naturalista: és l’aptitud que permet reconèixer i categoritzar els objectes i éssers vius de la naturalesa.
Així doncs, Gardner creu que la vida humana necessita del desenvolupament d’aquestes intel·ligències múltiples, i que la típica intel·ligència acadèmica (més de tipus matemàtic i lingüístic), no és un factor decisiu a l’hora d’avaluar les capacitats d’una persona.