Educar els nens des de l’afecte constitueix el pilar fonamental de creixement des de la infància més tendra, ja que l’afecte és una de les bases d’un bon desenvolupament infantil. En la mesura que un infant rep afecte creixerà segur, serà feliç i tindrà més oportunitats d’enfrontar-se al món que l’envolta.
Els tres primers anys de vida d’un nadó són crucials per al seu desenvolupament cerebral, ja que és un moment en què es desenvolupen molts sistemes importants i diversos circuits bioquímics, especialment els que s’encarreguen de gestionar la resposta emocional a l’estrès. Molts psicòlegs consideren que és vital que els nadons no es vegin exposats a masses estressors, ja que això dificulta que es creïn les connexions neuronals del cervell en formació. Aquest desenvolupament cerebral primerenc va altament relacionat amb les experiències, cuidats i afecte que reben els infants. Així doncs, tenim a les nostres mans la possibilitat de potenciar el seu benestar psicològic i físic per la resta de la seva vida, només falta oferir-los el nostre afecte i que ells el percebin.
Però què té a veure l’afecte amb el desenvolupament cerebral? Al nostre cos hi ha uns canvis bioquímics i uns comportaments psicofisiològics que ho expliquen. La serotonina és una de les substàncies químiques responsables de què es produeixin les nostres reaccions emocionals; té un gran paper en l’equilibri del nostre estat d’ànim i facilita l’afrontament a situacions d’estrès. Llavors, nosaltres podem ajudar els nostres fills a mantenir uns nivells adequats de serotonina a través de l’intercanvi afectiu, a més d’un estil de vida equilibrat. Tot això porta l’infant a tenir una millor capacitat de gestió de situacions conflictives, una reducció de la impulsivitat i l’agressivitat i fins i tot la correcta regulació de la temperatura corporal, la pressió sanguínia, la digestió i la son.
De quines formes podem mostrar afecte als infants?
L’afecte i l’estima es poden mostrar de moltes maneres. Als primers mesos i anys de vida, l’infant sol rebre afecte mitjançant el joc, amb la mare i el pare –o els seus cuidadors primaris–. En edat escolar, destaca la importància d’escoltar el nen, respectar les seves opinions i intentar entendre els seus interessos. A més d’això, són essencials el contacte visual, els somriures, les abraçades, les carícies, els moments de joc, les paraules respectuoses…
Cal tenir en compte que donar afecte a un nen/a no implica donar-li tot el que vol, ni té res a veure amb coses materials. L’important és estar pendent de les seves necessitats i donar-los amor mentre es marquen certs límits. Si podem fer això, els infants rebran notables beneficis directes, per exemple:
- Un millor concepte de sí mateixos
- Pau, seguretat i equilibri interns
- Major capacitat d’integració i d’adaptar-se al seu entorn
- Entusiasme
- Enfortiment d’amistats i relacions en general
Claus per educar des de l’amor els nostres fills
En l’educació des de l’afecte, cal prioritzar certs tipus de recolzament o actituds que afavoreixin que els infants se sentin estimats i mereixedors d’aquest afecte. Algunes claus són les següents:
- Un nen mai ha de sentir que l’amor que es té per ell depèn de les seves accions. Els nens haurien d’aprendre que l’amor no és condicional. És a dir, cal evitar missatges com ara “si fas això et deixaré d’estimar, però si no ho fas t’estimaré més”. Com que els errors sempre formen part de la nostra vida, un nen no pot créixer pensant que això el farà més o menys valuós. Els nens han de sentir que se’ls estima pel que són i no pel que fan.
- Ajudar-los a adaptar-se millor. Si els ajudem a comprendre que el món no és com veiem a les pel·lícules, es trobaran en disposició d’entendre i afrontar la realitat de l’entorn on viuen, un lloc on podem trobar estrès i inquietud al mateix temps que afecte i amor. Treballant aquests aspectes evitem que l’infant creixi desconeixent tot allò que es pot trobar a mesura que vagi creixent. És important fer-los entendre que podem trobar-nos amb problemes (sempre tenint en compte el seu nivell d’enteniment), ja que això els ajudarà a adaptar-se millor en general.
- Parlar-los sobre les seves emocions. És important parlar als nens sobre les emocions, que entenguin què són i què impliquen. A més, també podem remarcar la importància de la comunicació no verbal, ja que moltes vegades el to de veu, el llenguatge corporal o les expressions facials parlen igual o més que les paraules en sí.
- Ajudar-los a mantenir el control sobre les seves emocions. En relació al que s’acaba de comentar, també cal ensenyar als infants que no hi ha emoció o sentiment invàlid. La gelosia, l’enveja o l’enuig –per exemple– són sentiments normals i naturals, però cal que aprenguem a gestionar-los per tal que no ens interfereixin en excés o ens desbordin.
A més de tot això, s’ha de tenir present que el coneixement emocional i social s’inicia a les primeres etapes de la vida, especialment en la relació amb el cuidador primari, i es va ampliant poc a poc amb l’ajuda d’altres cuidadors, familiars i persones properes. És l’entorn del nen/a el que el va construint com a ésser humà, el que el fa entendre qui és i li permet aprendre a crear llaços emocionals amb els altres. Aquest aprenentatge es fa a través de l’atenció, el contacte, l’empatia i l’afecte. D’aquesta manera es va formant el repertori biològic i emocional que els permetrà tenir recursos al futur per cuidar-se a si mateixos, relacionar-se amb altres de manera positiva i afrontar els conflictes que vagin sorgint al llarg de la vida.