Tradicionalment la societat ha relacionat certes professions i camps d’estudi amb un determinat gènere. Un clar exemple és la ciència, un camp que sempre s’ha associat a un paper més aviat masculí. Tot i això, no hem d’oblidar que totes les persones poden estudiar el que més els agradi per intentar convertir-se en allò que vulguin ser, i no fer cas a unes convencions socials i de gènere que avui dia ja haurien d’estar descatalogades.
Al llarg de la història moltes dones van decidir no fer cas a aquests rols de gènere, i van treballar per dedicar-se al que elles volien, convertint-se així en algunes de les científiques més importants de la nostra història. En aquest article us parlarem d’algunes d’elles.
Mary Anning (Regne Unit, 1799-1847) va ser la primera paleontòloga a identificar un fòssil de l’època del Juràssic. Va realitzar moltes aportacions a la paleontologia i a la geologia en una època en què molts científics creien que no s’havia extingit cap espècie. Tot i els seus descobriments, mai va ser admesa a la Societat Geològica de Londres pel fet de ser dona, i molts col·legues homes es van apropiar de les seves troballes i estudis.
Ada Lovelace (Regne Unit, 1815-1852) va ser una científica molt avançada al seu temps, ja que va ser la primera persona en desenvolupar un codi de computació. Això significa que va descobrir que mitjançant una sèrie de símbols i normes matemàtiques es podien calcular grans sèries de números, cosa que més endavant es faria servir a l’hora de crear i programar tot tipus de màquines.
Àmpliament coneguda, Marie Curie (Polònia, 1867-1934)va ser pionera en l’estudi de la radiació. Les investigacions que va dur a terme en aquest camp van portar-la a descobrir dos elements: el radi i el poloni. A més, va ser la primera dona en obtenir un Premi Nobel (l’any 1903, en la categoria de Física), i més tard va obtenir-lo també en Química, convertint-se en la primera persona en obtenir dos premis en categories diferents.
També del camp de la física, destaca Lise Meitner (Àustria, 1878-1968), qui va estudiar diversos elements radioactius juntament amb Otto Hahn. Meitner va calcular l’energia alliberada en una fissió nuclear, i es va inventar aquest terme. Hahn va guanyar el Premi Nobel per aquest descobriment, mentre que a Lise Meitner no se la va tenir en compte. Tot i això, aquesta científica té un element químic amb el seu nom: el Meitneri.
Inge Lehmann (Dinamarca, 1888-1993) va ser la primera sismòloga en afirmar que el nucli de la Terra es divideix en una part sòlida i una altra de líquida. Va dur a terme diversos estudis sobre el nucli del nostre planeta, arribant a demostrar que no era una esfera compacta i inactiva com es creia fins llavors.
Al camp de la química destaca Alice Ball (Estats Units, 1892-1916), qui va revolucionar el tractament de la lepra. Durant aquella època s’utilitzava l’oli de chaulmoogra per a tractar la malaltia, però com que era amargant i provocava nàusees, molts malalts no se’l podien prendre. Llavors, Ball va desenvolupar un extracte d’aquest mateix oli per injectar-lo, i aquesta substància es va convertir en la millor opció per tractar la malaltia. Tot i que ella va morir abans de poder publicar els seus resultats, Arthur L. Dean va seguir les seves investigacions i va poder desenvolupar grans quantitats d’aquest extracte injectable per a tractar la lepra.
Rachel Carson (Estats Units, 1907-1964) era una científica que a inicis del segle XX ja advertia sobre els efectes negatius dels pesticides al medi ambient i dels perills de la contaminació. Ella va marcar el naixement de la preocupació pel deteriorament del planeta, i el seu llibre Primavera Silenciosa segueix sent una referència de la importància de l’ecologisme a dia d’avui.
Katherine Johnson (Estats Units, 1918) va néixer a Virginia en una època en què, pel fet de ser una dona negra, només se li permetia exercir de mestra. Tot i això, ella va seguir els seus somnis i es va graduar en matemàtiques i francès, i va acabar treballant al departament de càlcul de la NACA (la predecessora de la NASA). Entre altres projectes, va realitzar els càlculs del projecte Mercury –convertint-se en la responsable del primer vol tripulat a l’espai–, va calcular la trajectòria de l’Apolo 11 –que va dur l’home a la lluna– i també es va encarregar dels càlculs de la tornada de l’Apolo 13.
Una altra científica important va ser Rosalind Franklin (Anglaterra, 1920-1958). Es va doctorar en Química i mentre treballava al King’s College de Londres va aconseguir fer una fotografia que mostrava la doble hèlice de l’estructura de l’ADN. Malauradament, un altre investigador del mateix laboratori va ensenyar la imatge a dos companys, i tots tres van publicar el descobriment al seu nom (deixant-la de banda a ella). Tot i que el 1962 aquests investigadors van rebre el Premi Nobel, avui dia sabem que qui va realitzar aquest important descobriment va ser en realitat Rosalind Franklin.
Jane Goodall (Anglaterra, 1934) és una etòloga anglesa especialitzada en primatologia. Això vol dir que ella estudia els primats, i més concretament és considerada pionera en l’estudi dels ximpanzés. N’estudia el comportament, les eines que fan servir, com viuen…, cosa que ha permès conèixer moltes coses sobre aquesta espècie però també sobre l’ésser humà, ja que el ximpanzé és l’espècie que més s’assembla genèticament a nosaltres. A més d’aquests estudis, ha treballat molt per a la conservació i el benestar animal.
A Espanya destaca una gran científica: Margarita Salas (Espanya, 1939-2019). Era bioquímica, i entre altres coses va descobrir i caracteritzar l’ADN polimerasa del virus bacteriòfag phi29, que té moltes aplicacions biotecnològiques. Per exemple, aquesta troballa ha facilitat molt l’estudi i el coneixement que tenim sobre el càncer. Salas va ser la primera científica espanyola a entrar a l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Estats Units, i també va fundar el primer grup d’investigació en genètica molecular d’Espanya.
Jocelyn Bell (Irlanda, 1943) és un altre exemple d’una científica que no va rebre el reconeixement que mereixia. Va detectar per primer cop la radiosenyal d’un púlsar juntament amb el seu tutor, Antony Hewish, però va ser només ell qui va rebre el Premi Nobel de Física l’any 1974. Tot i això, Bell no va deixar d’investigar sobre astronomia en rajos gamma, i a dia d’avui és membre de la Real Societat Astronòmica de Londres i professora de la Universitat d’Oxford.
En el camp de la neurologia destaca Rita Levi-Montalcini (Itàlia, 1909-2012). Mentre treballava amb verí de serp, tumors i saliva de ratolí, va descobrir el factor de creixement nerviós, una proteïna que regula el creixement dels nervis i manté sanes les neurones. Aquesta troballa va fer que obtingués el Premi Nobel de Fisiologia l’any 1986, i ha sigut molt útil per entendre el creixement cel·lular i com influeix aquest creixement en algunes malalties com la demència o el càncer.
L’última científica de la nostra llista és Dorothy Crowfoot Hodgkin (Anglaterra, 1910-1994), una química pionera en la cristal·lografia de rajos X –un mètode per identificar les estructures tridimensionals de les molècules–. Dins aquest camp d’estudi va confirmar les estructures de la penicil·lina i de la vitamina B12, investigacions gràcies a les quals va guanyar el Premi Nobel de Química l’any 1964. A més d’això, després de molts anys d’estudi també va desxifrar l’estructura de la insulina, i va dedicar el final de la seva carrera a l’estudi d’aquesta molècula i a promoure el coneixement sobre la diabetis.
Aquests són varis exemples de dones que han fet grans aportacions a la ciència, però a part d’elles, hi ha moltes més científiques i treballadores d’altres camps que han lluitat per dedicar-se a allò que més volien. Encara que de vegades potser no sigui fàcil, us animem també a treballar pel que voleu i aconseguir els vostres somnis!