Dels romans n’hem heretat un munt de coses! Ens van deixar la seva llengua, el llatí, del qual en va sorgir el català. Molts dels nostres noms, el calendari, l’organització de la setmana, la nostra dieta… Ciutats actuals com Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona) i Ausa (Vic) també van tenir el seu origen a la època romana i moltes grans carreteres i autopistes actuals segueixen l’antic traçat romà. A més, avui en dia podem admirar moltes obres arquitectòniques romanes, com per exemple aquí a Catalunya el Temple Romà de Vic, La Torre dels Escipions o bé L’aqüeducte de les Ferreres. També n’hem heretat eines molt importants per a l’agricultura, com per exemple l’arada.
Tot i així, en aquest post volem donar èmfasi en la gran petjada del llatí en el vocabulari del nostre dia a dia. Parlarem d’algunes paraules i expressions llatines que continuem fent servir en la nostra llengua, els llatinismes. Aquestes paraules quan les utilitzem en textos hem d’escriure-les en cursiva.
- CURRÍCULUM VITAE. Aquest llatinisme prové de l’expressió llatina “currículum vitae”. Curriculum prové del verb llatí curro que significa “córrer” o “anar de pressa” i del nom vita, que significa “vida”. Així doncs, l’expressió significava “la carrera de la vida”, entès com a tot el que hem aconseguit al llarg de la vida. Avui en dia anomenem així el document amb dades biològiques, acadèmiques i laborals que presentem a un lloc de feina. Exemple: S’ha d’adjuntar un breu curriculum vitae de la persona proposada com a membre del Consell Assessor.
- ULTIMÀTUM. Prové del participi d’ultimo que significa “portar al final”. Avui en dia utilitzem aquesta paraula en qualsevol situació en què es dona una última oportunitat abans d’una decisió dràstica. Exemple: L’ajuntament ja els ha donat un ultimàtum: o paguen o els embarguen els comptes.
- GROSSO MODO. Aquest llatinisme està format per dues paraules. La primera prové de l’adjectiu grossus que significa “gruixut, ferm, gros” i la segona de modus que vol dir “manera”. Actualment la utilitzem quan no donem detalls d’una cosa, sinó que l’expliquem per sobre, a grans trets. Exemple: Va explicar-me a grosso modo el que li va passar el diumenge a la nit.
- IN EXTREMIS: Utilitzem aquesta expressió quan ens volem referir a que una cosa passa “a l’últim moment”. És un complement circumstancial format per la preposició in i l’adjectiu extremus que significa “últim”. Exemple: Uns veïns salven in extremis uns valuosos mosaics d’un contenidor.
- IN SITU: Es refereix “al lloc dels fets”. Està format per la preposició in i el nom situs que significa “situació, establiment”. Exemple: Personal de la direcció general de Turisme inspeccionarà in situ totes les instal·lacions.
- LAPSUS: Utilitzem aquest llatinisme quan ens volem referir a algun error o equivocació que alguna persona comet sense voler. Hi ha un altre llatinisme més concret, lapsus linguae, que es refereix a un error que es realitza parlant. Prové del nom lapsus que significa “relliscada” o bé del participi del verb labor que voldria dir “relliscat”. Exemple: Ahir vaig cometre un lapsus quan parlava amb tu.
- POSTDATA o abreviat P.D.: Si ho traduïm literal significaria “després de la data” i fa referència a allò que escrivim al final de tot d’una carta o d’un escrit. Exemple: La carta que vaig rebre ahir tenia una postdata molt bonica!
- AD KALENDAS GRAECAS: Aquesta expressió significava “per quan arribin les calendes dels grecs” i la utilitzem quan volem dir “mai”. Les calendes era un dia molt important pels romans, era el primer dia de mes. Els grecs no tenien calendes, per això aquesta expressió significa “mai o un moment que mai succeirà”. Exemple: Per tal d’evitar que la decisió s’ajorni ad kalendas Graecas, ens haurem d’esforçar a trobar-hi una solució.
Aquests en son alguns dels molts llatinismes que utilitzem en català. Si us ha interessat aquest post i voleu descobrir-ne més, podeu accedir al següent enllaç: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/locutio2.htm