Avui és 8 de març i, com cada any, celebrem el dia de la dona. Des de fa més de cent anys aquest dia existeix per diversos motius: commemorar la lluita de les dones en la cerca de la igualtat de gènere, reivindicar la igualtat real de drets per a les dones en tots els àmbits i també per celebrar la seva participació a la societat. Al post d’avui us parlarem una mica sobre l’origen d’aquesta celebració.
La necessitat de tenir un Dia Internacional de la Dona va néixer a finals del segle XIX, justament després de la Revolució Industrial. En aquesta època es va transformar l’economia i la manera de treballar, però, amb aquests canvis, moltes dones eren explotades i no comptaven amb cap llei que les protegís. A causa d’això, el 8 de març de 1857, les garment workers (treballadores de la indústria tèxtil de Nova York) van organitzar una vaga reclamant millors condicions laborals i salaris més justos, ja que en aquell moment els sous de les dones podien ser de menys de la meitat que els dels homes. La resposta que va obtenir la vaga per part de l’estat no va ser bona, ja que la policia va intervenir de forma violenta i totes aquestes dones van ser detingudes. Tot i això, enlloc de deixar-ho estar, dos anys més tard les manifestants van crear un sindicat per poder seguir lluitant pels seus drets.
Van passar els anys, fins el 1907, moment en què hi va haver la primera Conferència Internacional de Dones Socialistes A Stuttgart, Alemanya. En aquesta trobada, liderada per Clara Zetkin, es va fundar la Internacional Socialista de Dones, que volia sobretot impulsar el sufragi femení.
Més tard, el 8 de març de 1908, 15000 dones van tornar a sortir al carrer –altre cop a Nova York– per reclamar el seu dret a vot, una jornada laboral de menys hores, augments de sou i també la prohibició de l’explotació infantil. Aquesta vaga va tenir un recolzament important, i a causa de la seva gran repercussió, l’any següent –el 1909–, a Estats Units es va celebrar el dia Nacional de la Dona. Encara no se celebrava aquest dia a gaires països, però això estava a punt de canviar.
L’any 1910 es va dur a terme la segona Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhaguen, on participaven més de 17 països i centenars de persones. Va ser aquí on Clara Zetkin va proposar la celebració del Dia de la Dona Treballadora; concretament es va proposar un dia simbòlic prop del 8 de març, que servís per reivindicar tots els drets de la dona, especialment el dret a vot. La proposta es va aprovar i a partir de l’any següent, concretament el 19 de març de 1911, va començar aquesta celebració a diversos països: Alemanya, Àustria, Dinamarca, Suïssa i Estats Units.
Durant la Revolució Russa els moviments feministes també van ser molt importants. Quan va caure la monarquia a Rússia moltes dones estaven fent vaga, demanant millors condicions de vida. Per aquest motiu, el govern provisional va concedir el vot a les dones el 8 de març (segons el calendari Gregorià).
Tot i això, no va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que molts altres països van començar a celebrar el Dia de la Dona. L’any 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any 1975 com a Any Internacional de la Dona, i el dia 8 de març d’aquell mateix any, les Nacions Unides van celebrar el Dia Internacional de la Dona, reconeixent el dia de manera oficial per primera vegada.
Així doncs, durant el segle XX van tenir lloc una sèrie de conflictes i vagues que van ajudar a enfortir el paper de la dona a la societat. Seria difícil escollir un únic esdeveniment que marqui l’origen de la celebració, per això convé que ho entenguem com una lluita en conjunt, un esforç prolongat al llarg del temps que es manté a dia d’avui.
El 8 de març a l’actualitat
Actualment, durant aquesta jornada, es solen celebrar manifestacions i activitats a tot al món per denunciar que encara hi ha molts drets per assolir i que queda molt camí per fer per arribar a una igualtat real entre homes i dones. Concretament es vol reclamar l’equiparació salarial i laboral, denunciar la violència de gènere (un dels grans problemes de la nostra societat que afecta majoritàriament a dones) i demanar més polítiques per frenar aquesta problemàtica, i també es demana una presència igualitària en càrrecs d’importància dins els àmbits polític i empresarial.
Segons el Fòrum econòmic mundial, encara falten 170 anys per tancar completament les escletxes de gènere arreu del món, així que és important que siguem conscients del que significa el 8 de març. Des de fa molts anys cada generació ha anat heretant el deure de lluitar pels seus drets i pels drets de les generacions que estan per venir, així que convé que nosaltres també posem el nostre granet de sorra en la lluita cap a la igualtat.